Disseny estratègic del catàleg d’extraescolars: com convertir la teva oferta en matrícules

A Catalunya, les activitats extraescolars formen part de la vida quotidiana de la majoria de famílies. Segons l’Aliança Educació 360, el curs 2021-2022 el 83 % dels infants i adolescents d’entre 6 i 15 anys participa en alguna activitat extraescolar, amb una dedicació mitjana de 5 hores setmanals. Segons el mateix estudi, els qui hi participen acumulen de mitjana unes 190 hores d’aprenentatge extraescolar al llarg del curs.

És una xifra que ens convida a reflexionar: si els alumnes dediquen tantes hores a aprendre, a desenvolupar habilitats i a descobrir nous interessos més enllà de les classes, no haurien d’ocupar les activitats extraescolars un lloc rellevant dins del projecte educatiu de l’escola?

Si se’ls dona la importància que mereixen, la de formar part del projecte educatiu i no ser una simple llista d’activitats, poden convertir-se en una eina que contribueixi a la captació de matrícules i a la fidelització de les famílies. És a dir, les activitats extraescolars han de ser una eina de diferenciació i no un simple servei complementari: un catàleg ben dissenyat diu més d’un centre que molts fullets de portes obertes.

Per què el catàleg és una decisió de direcció, no de logística

L’oferta d’activitats que presenta una escola comunica molt sobre la seva visió de l’educació, els seus valors i la seva mirada al futur. Quan una família compara escoles amb projectes educatius semblants, el catàleg d’activitats extraescolars pot ser una eina de diferenciació i un factor decisiu. Per això, l’escola ha d’elaborar el seu catàleg des d’una perspectiva estratègica i no des de la inèrcia de «el que hi ha hagut sempre». Tres idees ajuden a entendre’n la importància:

• És un motor de matriculació: en un context de competència real entre centres educatius i amb una natalitat que ha baixat considerablement, una oferta d’activitats extraescolars atractiva i diferenciada pot contribuir a captar noves matrícules i a continuar comptant amb les famílies que ja formen part de l’escola.
• És un avantatge competitiu: un catàleg variat, de qualitat i en consonància amb el projecte educatiu aporta un valor afegit davant d’altres alternatives. En aquests casos, comptar amb una empresa especialitzada permet desenvolupar i gestionar l’oferta amb criteri sense sobrecarregar l’equip directiu.
• És un actiu de marca: com dèiem, les extraescolars també projecten la identitat pròpia de l’escola. Una oferta que aposta pels idiomes, l’esport, la creativitat o la tecnologia reforça el seu posicionament i transmet a les famílies una proposta educativa completa i coherent.

Com compondre un catàleg equilibrat (i no una llista llarga)

L’error més habitual és confondre amplitud amb qualitat: acumular activitats sense un criteri clar pot dispersar la demanda de les famílies i dificultar la formació de grups. La clau no és obsessionar-se a oferir un catàleg molt extens, sinó elaborar una proposta àmplia i equilibrada que tingui en compte les necessitats de cada centre. Hi ha una fórmula genèrica que funciona com a punt de partida:

Nucli ampli (esport + idiomes + art) + 1 o 2 apostes especialitzades diferenciadores.

Com a criteri de composició, convé cobrir quatre dimensions del desenvolupament infantil: moviment, creativitat, tecnologia i benestar.

També cal tenir en compte el perfil de les famílies, l’ideari de l’escola i les preferències de l’alumnat, perquè incideixen directament en l’èxit de cada activitat. La demanda és diferent a cada escola, i una proposta amb molta acceptació general pot no funcionar en un centre concret. Per això, l’oferta ha de partir d’una estructura clara, però sense allunyar-se de la realitat de cada centre escolar.

La demanda real, per tipologia

Segons l’Enquesta de Participació Extraescolar 2022 de l’Aliança Educació 360, la participació dels infants i adolescents de 6 a 15 anys a Catalunya es distribueix així:

Els percentatges corresponen al total d’infants i adolescents de 6 a 15 anys, i les categories no són excloents.

La lectura d’aquestes dades és força clara: l’esport i els idiomes són una base de demanda consolidada, i les activitats tecnològiques permeten incorporar competències de futur i projecten una imatge d’escola innovadora. Algunes d’aquestes activitats, com la robòtica o la intel·ligència artificial, poden ser diferenciadores i aportar un plus al centre, tot i que, com dèiem, cal tenir en compte els interessos i les necessitats de les famílies.

Equilibri per etapes

• Infantil (3 a 5 anys): les activitats amb més acceptació són la iniciació esportiva, l’anglès lúdic o la dansa. Són propostes amb molt de moviment, experimentació i joc, sense pressió pels resultats. En aquesta etapa les extraescolars solen tenir molt bona acollida i fan una funció important de conciliació familiar.
• Primària (6 a 12 anys): en aquesta etapa es concentra el gruix del catàleg. Els infants tenen més consciència dels seus interessos i solen triar entre esports, idiomes o activitats tecnològiques.
• ESO (12 a 16 anys): les propostes han de ser més selectives, perquè hi participen menys alumnes i amb interessos molt concrets: projectes STEM, idiomes per preparar una titulació oficial i activitats tecnològiques que els aportin coneixements per al futur. Si hi vols aprofundir, ho expliquem a quines activitats extraescolars són recomanables a l’adolescència.

Preus clars i accessibles: un factor clau per a la participació

El preu és un dels principals condicionants de la participació en activitats extraescolars, especialment en les famílies amb menys recursos. Segons l’Aliança Educació 360, el curs 2021-2022 el cost mitjà a Catalunya era de 567 € anuals per fill, sense comptar les activitats d’estiu. Entre les famílies de nivell socioeconòmic baix amb fills que no van fer cap extraescolar, el 77 % les considerava massa cares, davant del 29 % en el nivell alt. La participació també és molt diferent: un 66 % en el nivell socioeconòmic baix davant d’un 92 % en l’alt. En total, s’estima que aquell curs 140.000 infants i adolescents de 6 a 15 anys no van fer cap activitat extraescolar a Catalunya.

Per al conjunt d’Espanya, l’OCU situa la despesa mitjana en extraescolars del curs 2026-2027, entre les famílies que hi apunten els fills, en 70 € al mes als centres públics, 86 € als concertats i 113 € als privats.

Com tenir en compte aquestes dades en el disseny del catàleg d’extraescolars?

• Transparència amb els preus: establir quotes clares i indicar què inclouen, el calendari de cobraments i els costos addicionals, si n’hi ha. Les matrícules o les possibles quotes de material s’han de comunicar des del principi.
• Beques i preus socials: estudiar des del centre fórmules que facilitin l’accés a les extraescolars a les famílies amb menys recursos econòmics.
• Facilitats per conèixer el catàleg: presentar les activitats de manera clara, explicar-ne el valor educatiu i, quan sigui viable, oferir una sessió de prova perquè famílies i alumnes coneguin l’activitat abans d’inscriure-s’hi.

La importància del calendari

Un altre factor clau per augmentar les inscripcions és presentar el catàleg amb temps. La planificació anticipada permet a les famílies organitzar-se de cara al curs següent i facilita la previsió de grups.

Hi ha quatre moments clau en el calendari:

• Maig-juny: és la finestra principal, el moment ideal per presentar el catàleg del curs següent. Afavoreix que les famílies satisfetes amb el servei renovin i permet obrir les inscripcions per preveure els grups i començar a organitzar els recursos necessaris.
• Setembre: és la segona oportunitat de captació. Moltes famílies esperen al setembre perquè és quan acaben d’organitzar els seus horaris. És el moment de reforçar la comunicació, recordar el catàleg i oferir una sessió de prova gratuïta.
• Octubre: inici habitual de les activitats. La majoria d’extraescolars comencen a l’octubre, tot i que una bona planificació prèvia permet arrencar-les al setembre, amb l’inici del curs. És el moment de deixar clares les condicions del servei i el calendari de les activitats.
• Durant el curs: mantenir obertes les inscripcions a les activitats amb places disponibles per incorporar nous alumnes.

La conseqüència operativa és clara: el catàleg ha d’estar definit i comunicat abans que acabi el curs escolar, amb una segona campanya de difusió al setembre.

Comunicar el catàleg perquè converteixi

Per molt interessant que sigui un catàleg d’activitats, si està mal comunicat difícilment aconseguirà omplir els grups. Per assegurar-se que la informació arriba bé a les famílies i en resol tots els dubtes, convé combinar diferents canals de difusió, adaptats als recursos de cada centre:

• Circular o PDF amb el catàleg complet: un document ben organitzat, amb coherència estètica i fàcil de consultar, on constin totes les activitats, els horaris, els preus i el mètode d’inscripció.
• Correu electrònic segmentat per etapa educativa (infantil, primària i ESO): permet oferir a cada família la informació que li interessa i facilita la consulta de les activitats disponibles per a cada etapa.
• Web del centre o plataforma d’inscripcions: incorporar el catàleg a la web de l’escola és un al·licient per a les famílies, igual que comptar amb una plataforma que els faciliti el procés d’inscripció.
• Testimonis de famílies: compartir experiències reals d’alumnes i famílies amb vídeos breus o testimonis escrits reforça la confiança i anima altres famílies a valorar l’oferta.

Una regla fonamental de la comunicació de les extraescolars és presentar tant els beneficis per a l’alumnat (aprenentatges, desenvolupament…) com els avantatges per a la família (conciliació, comoditat i tranquil·litat). Enumerar les activitats és necessari, però és imprescindible explicar què aporta cada proposta i per què pot interessar als seus fills.

La qualitat del monitor és el que reté

Es capta amb el catàleg, però es reté amb l’equip. La professionalitat i l’estabilitat dels monitors són fonamentals per generar confiança en les famílies i afavorir la continuïtat dels alumnes. Els canvis freqüents de monitor dificulten la creació de vincles i afecten l’experiència dels participants.

Per això són importants la formació contínua, el seguiment dels grups, la coherència amb el projecte educatiu del centre i el compliment dels requisits professionals i legals exigibles per a cada activitat. Comptar amb una empresa especialitzada en extraescolars permet a l’escola delegar la selecció, la coordinació i la supervisió de l’equip, mantenint una oferta educativa de qualitat.

En l’àmbit operatiu, cal evitar els canvis constants: convé mantenir un monitor de referència estable per a cada grup i organitzar els participants per edats o nivells quan l’activitat ho requereixi.

Gestió interna o externalització: una decisió de recursos

Alguns centres gestionen directament les seves activitats extraescolars. Aquest model permet un control directe del servei, però implica assumir moltes tasques: inscripcions, altes i baixes, cobraments, selecció, contractació i coordinació de monitors, assegurances, materials i comunicació amb les famílies.

L’alternativa és comptar amb una empresa especialitzada en activitats extraescolars que assumeixi la gestió integral del servei i aporti la seva experiència per construir una oferta atractiva, valuosa i viable. Així, l’escola o l’AFA vetllen per l’orientació educativa, mentre l’empresa s’encarrega de l’organització, la coordinació i el seguiment de les activitats.

Externalitzar no vol dir perdre el control del projecte, sinó comptar amb un equip especialitzat que ajudi a desenvolupar-lo, alliberant temps i recursos del centre.

El KPI que has de mirar: la taxa de renovació

Més enllà del nombre d’inscripcions de cada any, un dels indicadors més útils per avaluar el funcionament de les extraescolars és la taxa de renovació interanual, és a dir, la proporció d’alumnes que continuen participant en activitats extraescolars d’un curs a l’altre.

Tot i així, no és una dada que serveixi de manera aïllada: cal interpretar-la tenint en compte els canvis d’etapa educativa, l’evolució dels interessos dels alumnes o els canvis d’activitat. Així podrem traçar un mapa més detallat de com estan funcionant les activitats.

Convé analitzar la continuïtat dels alumnes, però també els motius de les baixes. Com dèiem, hi ha molts motius diferents i no tots indiquen un problema de qualitat. Val la pena revisar la satisfacció amb els monitors, amb la comunicació amb les famílies i amb el preu.

Organitzar exhibicions, tornejos o projectes finals és una bona manera de fer visible l’aprenentatge dels alumnes i mostrar a les famílies els beneficis de les activitats. Són iniciatives que reforcen el vincle amb les famílies i afavoreixen la confiança, la continuïtat i la recomanació boca-orella; ho expliquem amb més detall a com crear School Spirit amb competicions i esdeveniments.

Preguntes freqüents

Quantes activitats ha de tenir un bon catàleg d’extraescolars?

No hi ha un nombre universal per a tots els centres educatius. Com a punt de partida, l’ideal és oferir un nucli equilibrat d’activitats esportives, artístiques i d’idiomes, i complementar-lo amb alguna proposta diferenciadora que cobreixi una altra àrea de coneixement. L’amplitud del catàleg s’ha d’adaptar a la realitat del centre i als interessos de les famílies.

Quan cal obrir les inscripcions?

El més recomanable és obrir-les al final del curs anterior, entre maig i juny. El setembre és una segona oportunitat de captació, perquè coincideix amb l’organització familiar del nou curs.

Quina activitat diferencia més un centre avui?

Les activitats tecnològiques, com la robòtica, la programació o la intel·ligència artificial, ofereixen un alt valor formatiu de futur i poden projectar una imatge innovadora de l’escola. Però la millor proposta diferenciadora serà la que combini valor educatiu, interès i coherència amb el projecte del centre.

Quin és el nombre mínim d’alumnes perquè una extraescolar tiri endavant?

Depèn de l’activitat i de com es gestioni. Com a xifra orientativa, la majoria de grups poden ser viables a partir de 6-10 inscrits, tot i que algunes activitats en requereixen més i d’altres funcionen amb un grup més reduït.

Com se sap si el catàleg funciona?

La taxa de renovació interanual és un dels indicadors més útils, tot i que no es pot analitzar de manera aïllada. Cal llegir-la juntament amb l’ocupació dels grups, la satisfacció de les famílies i els motius de les baixes durant el curs. Comparar resultats entre cursos permet detectar oportunitats de millora i adaptar el catàleg a la demanda real.

Fonts

• Aliança Educació 360 i Fundació Jaume Bofill (2023): La cara i la creu de la participació extraescolar, enquesta de participació en activitats extraescolars d’infants i adolescents de 6 a 15 anys a Catalunya (curs 2021-2022).
• OCU (26 d’agost de 2026): nota de premsa sobre la despesa de la tornada a l’escola, curs 2026-2027 (en castellà).